dilluns, 18 de juny del 2012

Josep Maria Forn - M'enterro en els fonaments / La respuesta (1968)




Títol original: M'enterro en els fonaments
Títol en castellà: La respuesta 
Direcció: Josep Maria Forn
Intèrprets: Francesc Viader, Marta May, Jordi Torras, Carme Fortuny, Josep Castillo Escalona, Teresa Cunillé, Carmen Pradillo, Víctor Petit, Adrià Gual, Jaume Picas, Carlos Ronda, Jorge Bofill, Maribel Altés

Guió: Josep Maria Forn (Novel·la homònima de Manuel de Pedrolo)
Música: Federico Martínez Tudó, Joan Pineda
Fotografia: Jaume Deu Casas
Muntatge i so: Maricel Bautista
Direcció artística: -
Productora: Estela Films / Teide P.C.
Estat: Catalunya, Espanya
Idioma: Català
Versió: Original
Any: 1968
Duració: 82 min.
Qualitat: VHSRip
Resolució: 680 x 482
Format: AVI
Grandària: 989 MB

Gènere: Intriga. Drama.
Sinopsis: La Renata (Marta May) és una cambrera que manté una relació sentimental amb l’Alex (Francesc Viader), un jove estudiant d'esquerres que, després d’assabentar-se que la seva xicota té un afer amorós amb el Sr. Molina Costa, es capfica de tal manera que decideix acabar amb ell, assassinant-lo sense pietat. El noi porta a terme el pla i, una vegada efectuat l’acte criminal i després que la policia es faci amb el cos de la víctima, les conclusions es confonen i l’Alex no es descobert pel cos policial. Ara bé, el seu pare, l’influent i acomodat Dr. Farràs (Jordi Torras), té motius per pensar que el seu fill podria ésser l’assassí, provocant un fort enfrontament paterno-filial.
 
No es va poder estrenar fins set anys després d'haver-se realitzat, donat que fou prohibida i multada pel regim franquista. La seva primera i única projecció fins a la seva posterior estrena, es produí l’any 1970 dins la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei, malgrat no obtenir el permís d’exhibició. Amb el títol de La respuesta, s'estrenà el 1976 a les sales de barri de programa doble, quan Franco ja havia deixat d'agonitzar. La versió catalana, la present al quadern, fou estrenada el 1985 al cine Arcadia del carrer de Tuset. A més, les cançons d'en Raimon, "Sobre la pau" i "Sobre la por" obren i tanquen el film.

A l'avinguda de Sarrià, altura carrer Buenos Aires, abundaven els locals de cambreres, amb poca llum, en els que senyoretes joves donaven conversació, i alguna cosa més, a senyors de posició benestant, molts d'ells casats. L'església de Pompeya, a la Diagonal, era una de les preferides per la burgesia de l'Eixample, que anava cada diumenge a missa de les 12:00, després el ritual continuava al bar Sandor, de la plaça Francesc Macià, per a prendre l'aperitiu, però els joves d'aquelles famílies anaven a altres bars del barri de Sant Gervasi. En una d'aquelles terrasses podem trobar-hi al film, a l'escriptor Enrique Vila Matas que arriba molt content amb l'últim disc que acabava de sortir dels Rolling Stones. 
(http://www.btv.cat/cinema/) 

Enllaços de descàrrega directa:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada