Stultifera Navis: Hudson River School

Thomas Cole - The fall of Kaaterskill (1826)

L'Escola del riu Hudson, fou un moviment pictòric estatunidenc de mitjans del segle XIX, format per pintors paisatgístics que donaren un gir radical a la disiciplina, fent del paisatge no només un fons de la composició, sinó convertint-lo en l'autèntic motiu i protagonista del quadre. En les seves pintures es representen la vall del riu Hudson, així com el riu Kern, el parc Yosemite, les montanyes Catakill, Washington o les Adirondack, i tot l'Oest Americà per extensió. Més tard, alguns pintors viatjaren en busca de bells paisatges, sobretot per Sud-Amèrica i Europa. Alguns dels artistes més representatius foren Albert Bierstadt (1830-1902), Thomas Cole (1801-1858) reconegut com el fundador, el primer que fou a pintar a la vall del Hudson, Asher Brown Durant (1796-1886), Frederick Edwin Church (1826-1900).

Thomas Cole - The Oxbow. The Connecticut River, Northampton (1836)

Poques corrents artístiques estan tant intrínsecament lligades a la història d'un país, com ho fou l'Escola del riu Hudson a la història d'U.S.A., pràcticament en la seva pròpia gènesis nacional. A principis segle XIX, EE.UU. encara era una nació molt jove que es trobava en ple desenvolupament (de fet, el llunyà Oest va ser annexionat entre 1845 i 1848, coincidint amb la febre de l'or de Califòrnia, i la febre de la plata de Colorado), i amb una societat poc cohesionada, que sofrí entre 1861 i 1865 la Guerra Civil o Guerra de la Secessió, la qual posà en perill la unitat i les bases mateixes de la seva existència. Aquells, eren temps colonitzadors, de descobriment, d'exploració i d'assentament (matances d'indis, bisons i búfals incloses), d'aquelles terres fins aleshores desconegudes per l'home blanc. Així doncs, la colonització de l'Oest Americà havia donat a conèixer la magnificència d'aquelles terres, a les que ben aviat es dirigien nombrosos pintors en busca d'inspiració. Alguns d'aquells artistes, com Frederic Edwin Church o Albert Bierstadt, arribaren a ser vertaderes celebritats (es diu que una vegada, quan Church exhibí unes pintures a New York, milers de persones feien fila al carrer per pagar l'entrada de cinquanta centaus), i les seves obres van esdevenir autèntiques icones de la cultura nord-americana, i poderosos instruments de dominació simbòlica, ja que foren utilitzades per a l'exaltació nacionalista i patriòtica, inclòs per demostrar el Manifest destiny de l'expansió i la supremacia de l'home blanc.

Asher Brown Durant - The Indian's Vespers (1843)

Representaven escenes pastorals, d'exploradors, de colons, i d'indígenes nord-americans, sovint mostrant el mode de vida d'aquelles persones vivint en harmonia amb l'entorn natural. Però l'indi o el colon, l'ésser humà, gairebé mai és el motiu principal de la composició, sinó més bé un element més dins de la grandiositat de l'entorn circumdant, en un contrast entre la immensitat de la naturalesa i la debilitat de l'ésser humà. Reverenciant la bellesa de la natura i la seva fauna i flora, fent d'ella l'autentica protagonista de l'obra, es posava de manifest una religiositat molt personal i de caràcter heterodoxa, en la que els elements naturals adquireixen una categoria divina, doncs hi veien la mà insondable però sempre latent de la divinitat.

Thomas Cole - Home in the Woods (1847)

Generalment, pintaven d'una forma molt figurativa, realista i detallada, donades les seves inqüestionables dots tècniques, però si bé els elements es representen amb gran realisme, moltes escenes són composicions sintetitzades de diversos espais naturals observats, recordats i recopilats en esbossos pels mateixos artistes en les seves expedicions per terres de difícil accés. De manera que, sovint es tenia una visió idealitzada de la naturalesa, influenciada per l'estètica del romanticisme i del transcendentalisme, una visió molt afina a la que pogueren tenir grans escriptors i pensadors d'aquella època com Henry David Thoreau, Ralph Waldo Emerson, o fins i tot Walt Withman i Edgar Allan Poe.

Asher Brown Durant - Kindred Spirits / Esperits afins (1849)

A l'hora de pintar s'inspiraren en els grans mestres europeus Claude Lorrain, John Constable i William Turner, i reberen influències directes de l'Escola de Düsseldorf de pintura, de la qual alguns en foren membres, així com de l'incipient romanticisme alemany de pintors com Caspar David Friedrich i Georg Friedrich Kersting, i dels paisatgistes pioners nord-americans com George Catlin o Thomas Doughty. Però el recurs de representar la naturalesa com a element principal, no és exclusiu de l'Escola del riu Hudson, també el podríem trobar en els grans paisatgistes del barroc tardà del segle XVII, com Jacob Ruysdael, Meindert Hobbema o Claudio de Lorena, als quals podem entreveure reminiscències en algunes de les obres de Thomas Cole o Asher Durand.

Asher Brown Durant - Progress (1853)

La influència de l'Escoda del riu Hudson fou molt basta, no només en la representació pictòrica de la naturalesa americana, sinó també en la manera en que els nord-americans es relacionen amb ella -de fet, molts dels parcs i reserves naturals dels EE.UU. foren creats seguint el corrent de pensament de l'Escola-. Es notable també la seva influencia en les pel·lícules western -una altra potent iconografia de la cultura estatunidenca-, on es feien extraordinaris plans i seqüencies molt similars d'aquells magnífics paisatges.