Comte de Lautréamont - Les Chants de Maldoror (1869)

Les Chants de Maldoror (Los cantos de Maldoror) és un conjunt de sis cants poètics publicats per primera vegada en la seva totalitat el 1869 a Bèlgica, malgrat que l'editor Albert Lacroix es negà a posar-lo a la venda perquè temia ser acusat de blasfèmia. Obra de l'enigmàtic escriptor nascut a Montevideo (Uruguai), però de pares francesos i educat com a francès, Isidore Ducasse (1846-1870), més conegut pel pseudònim Comte de Lautréamont, un dels enfants terribles de la literatura francesa. Influenciat per les figures anti-heròiques sempre en lluita directa contra Déu, com el Manfred de Lord Byron (1788-1824), el Konrad de Adam Mickiewicz (1798-1855) o el Faust de Wolfgang von Goethe (1746-1832), Lautréamont escriu aquests cants sobre el misàntrop Maldoror. Si bé en el seu temps, tan l'obra com l'autor, foren força ignorats i poc notoris, actualment l'autor es considerat un gran renovador de la poesia francesa del segle XIX, i la seva obra una font d'inspiració del moviment surrealista, en paraules del mateix André Breton.

* * *

"PREGO al cel que el lector, animat i momentàniament tan feroç com el que llegeix, trobi, sense desorientar-se, el seu camí abrupte i salvatge, a través dels desolats pantans d'aquestes pàgines ombrívoles i plenes de verí, doncs, tret que aporti a la seva lectura una lògica rigorosa i una tensió espiritual semblant almenys a la seva desconfiança, les emanacions mortals d'aquest llibre impregnaran la seva ànima el mateix que fa l'aigua amb el sucre. No és bo que tothom llegeixi les pàgines següents; només alguns podran assaborir sense perill aquest fruit amarg. En conseqüència, ànima tímida, abans que penetris més en similars matolls inexplorats, dirigeix els teus passos cap enrere i no cap endavant, d'igual manera que els ulls d'un fill s'aparten respectuosament de l'augusta contemplació del rostre matern; o, millor, com durant l'hivern, a la llunyania, un angle de grues fredoliques i pensatives vola veloçment a través del silenci, amb totes les veles desplegades, cap a un punt determinat de l'horitzó, d'on, sobtadament, parteix un vent estrany i poderós, precursor de la tempestat..."

                                                                                                                                                                                       Inici del primer cant

* * *   

Enllaç descàrrega directa original en francès:

http://www54.zippyshare.com/v/34496435/file.html (pdf)

Enllaç descàrrega traducció al castellà,

no s'ha trobat la traducció al català feta per Manuel de Pedrolo:

http://www5.zippyshare.com/v/65224220/file.html (pdf)

Federico García Lorca - Poeta en Nueva York (1929-1930)

Poeta en Nueva York, escrit per Federico García Lorca entre 1929 i 1930 durant la seua estança a la Universitat de Columbia (New York) i posterior viatge a Cuba, és probablement uns dels poemaris més influents del passat segle XX. Per la seva temàtica, suposà tota una declaració d'intencions, posant de manifest la injustícia i la discriminació que genera la societat moderna industrial i capitalista. Publicat per primera vegada el 1940, quatre anys després de la mort del poeta, apareguen simultàniament a Mèxic (Ed. Séneca) i U.S.A. (Ed. Norton, traducït per Rolfe Humphries). Forma un compendi de 35 poemes ordenats segons la edició, donat que no es sap del tot quina fou la decisió concreta de Federico, que no va poder deixar l'obra finalitzada, i que a més, incloïa una sèrie de dibuixos i fotografies. Darrerament, sembla que ja s'ha editat la versió definitiva segons els mateixos escrits originals de Federico, que passaren de mà en mà fins que l'any 2003 va poder quedar-se'ls la Fundación Feredico García Lorca (llegir article El País).

Original de Poeta en Nueva York

Con una cuchara
arrancaba los ojos a los cocodrilos
y golpeaba el trasero de los monos.
Con una cuchara.

Fuego de siempre dormía en los pedernales
y los escarabajos borrachos de anís
olvidaban el musgo de las aldeas.

Aquel viejo cubierto de setas
iba al sitio donde lloraban los negros
mientras crujía la cuchara del rey
y llegaban los tanques de agua podrida.

Las rosas huían por los filos
de las últimas curves del aire,
y en los montones de azafrán
los niños machacaban pequeñas ardillas
con un rubor de frenesí manchado.

Es preciso cruzar los puentes
y llegar al rubor negro
para que el perfume de pulmón
nos golpee las sienes con su vestido
de caliente piña.

Es preciso matar al rubio vendedor de aguardiente,
a todos los amigos de la manzana y de la arena,
y es necesario dar con los puños cerrados
a las pequeñas judías que tiemblan llenas de burbujas,
para que el rey de Harlem cante con su muchedumbre,
para que los cocodrilos duerman en largas filas

bajo el amianto de la luna,
y para que nadie dude de la infinita belleza
de los plumeros, los ralladores, los cobres y las cacerolas de las cocinas.
¡Ay, Harlem! ¡Ay, Harlem! ¡Ay, Harlem!
No hay angustia comparable a tus rojos oprimidos,
a tu sangre estremecida dentro del eclipse oscuro,
a tu violencia granate sordomuda en la penumbra,
a tu gran rey prisionero, con un traje de conserje.

                                                                             
                                                            Primer fragment de El rey de Harlem

*  *  * 

Enllaç descàrrega directa:

http://www17.zippyshare.com/v/17727979/file.html (pdf)

Roberto Bolaño - Los perros románticos (1994)

Roberto Bolaño (Santiago de Chile, 1953 - Barcelona, 2003) és sens dubte un dels millors i més originals escriptors en llengua castellana de la segona meitat del segle XX i primera dècada del XXI. Per col·legues, crítics, lectors i enterados, així és reconegut, a més, quasi per unanimitat (mot, per cert, molt poc bolañià). Malgrat que el prestigi li vingué a partir de les seves novel·les, Roberto començà a escriure poesia abans que narrativa i assaig, però aquella s'ha donat conèixer posteriorment. Aquí en tenim un bon exemple, amb el poemari Los perros románticos, dedicat a la seva muller i al seu fill (la filla encara no havia nascut), i amb el que guanyà el premi literari Ciudad de Irún de 1994. Es tracta d'una recopilació de poemes escrits entre l'any de la seva arribada a Catalunya el 1977 i el 1990. Els iniciats en la seva obra, el reconeixereu de seguida, sense deixar-vos defraudats; per aquells que no el conegueu, seria una bona introducció al seu univers. Bolaño esta més enllà del bé i del mal, encomiar la seva obra i figura, avui en dia, ja resulta tot un exercici archimboldià, lo més plaent es seguir la seva estrella distant...  

Enllaç descàrrega directa:

http://www9.zippyshare.com/v/82332423/file.html

Erasmus de Rotterdam - Stultitiae Laus / Elogio de la locura (1509)

Poca cosa es pot dir que no es sàpiga ja del cèlebre clàssic de l'Elogi de la follia -o potser millor, de l'estupidesa o de l'estultícia- (en grec Morias Enkomion, en llatí Stultitiae Laus, en neerlandès Lof der Zotheid), imprès per primera vegada el 1511, però escrit el 1509 pel filòsof, teòleg i humanista neherlandès Erasmus de Rotterdam (1466-1536). Segons paraules del propi Erasme, va redactar-lo en només una setmana, i posteriorment la va revisar i desenvolupar-la encara més durant una estada a casa de Thomas More, al qual lloa en el text com a defensor crític del catolicisme enfront al reformista Martin Luther.

En el seu temps, el present assaig retòric i discursiu, va contribuir a construir el debat entorn al gran cisma que afectà a la cristiandat, sent un important catalitzador de la Reforma protestant. Obstant, en l'Elogi de la follia s'hi fa una dura crítica de les institucions eclesiàstiques, sobretot de la cúria romana. Paradoxalment, totes les obres d'Erasme, inclosa la present, van ser censurades pels catòlics, incloent-les en l'Índex d'Obres Prohibides pel Concili de Trento, i també foren denunciades per bona part dels pensadors protestants; però posteriorment, l'obra ha estat alabada tan per catòlics com per protestants, arribant inclòs a fer d'Erasme un màrtir de les causes respectives. De fet, donat el seu to irònic i el seu poder al·legòric, el text, escrit en clau satírica i amb humor mordaç, té múltiples i diverses lectures possibles. Però el que esta clar, es que representa una obra cabdal dins del corrent de pensament humanista, i del renaixentista per extensió, que emergren al segle XIV i van expandir-se per Europa al segle XV. A més, segurament resulta ser un dels exemples més reconeguts de la pràctica retòrica de l'adoxografia (importat de l'anglès adoxography), això és, l'elogi literari respecte quelcom trivial, persones o coses que aparentment semblen no ser mereixedores de tal afalag.

La present edició virtual esta traduïda al castellà per A. Rodriguez Bachiller. Inclou els 82 dibuixos que Hans Holbein el jove (1497-1543) gravà en una edició de Johannes Froben impresa el 1515 a Basilea, ciutat on precisament morí Erasme.

"Quan tinc una mica de diners, em compro llibres. Si sobra alguna cosa, em compro roba i menjar" 

E. R.

*  *  *

Enllaç descàrrega directa:

http://www64.zippyshare.com/v/52396775/file.html

Georges Bataille - L'Érotisme (1957)

 

Els temes recurrents de l'intel·lectual francès Georges Bataille (l'Alvèrnia francesa, 1897-1962), sempre sota l'estela de Hegel, Freud, Marx, Sade i Nietzsche,  eren el misticisme, l'art i l'erotisme, el qual dóna títol al present llibre. L'Érotisme, aquí traduït al castellà, apareix dividit en dues parts: a la primera s'exposa de forma sistemàtica diferents aspectes de la vida humana des del punt de vista de l'erotisme, i com això es relaciona amb d'altres àmbits com la religió, la filosofia, l'economia, el llenguatge, o l'estètica; d'altra banda, a la segona part, es presenta una serie d'assajos independents que giren respecte a la mateixa temàtica. Per a Bataille, de forma intrínseca i latent, de manera directa o indirecta, l'erotisme impregna tota activitat humana connectant l'ésser humà amb la seva naturalesa animal, desenvolupant-se així, una íntima relació entre l'erotisme místic amb la passió, la voluptuositat, la transgressió i la mort. 
   

Cosa curiosa és que de jove, Bataille va ser seminarista catòlic amb la voluntat de fer sacerdoci, però ben aviat abandonà els hàbits per desil·lusió, i anys després intentà fundar ell mateix una nova religió fascinada pel sacrifici humà. Aquella societat secreta, anomenada Acéphale (amb un home decapitat com a símbol), era un grup d'intel·lectuals i d'artistes, afins al moviment surrealista però no pas immersos, que es donaven a conèixer a través de la revista homònima, en la que també hi col·laboraren el filòsof Roger Caillois, el pintor André Masson, el cineasta Jean Rollin, el sociòleg Jules Monnerot, el filòsof Jean Wahl, o el polifacètic artista Pierre Klossowski, germà gran del pintor Balthus. Malgrat aquesta o d'altres extravagàncies, Bataille influí notòriament en el pensament post-estructuralista de figures com Michel Foucault, Jacques Derrida, o Phillipe Sollers, impulsador de la revista literària Tel Quel. A més, cal esmentar, que l'obra l'Érotisme esta dedicada a l'escriptor, etnògraf i membre del moviment surrealista Michel Leiris; seguidor també, al igual que Bataille, de l'etnòleg Marcel Mauss, nebot de Durkheim i considerat el precursor de l'etnologia francesa caracteritzada pel punt de vista estructural, i que influencià a Bataille amb els seus estudis sobre les societats secretes africanes.

Coberta il·lustrada per André Masson per al primer exemplar de  

"Acéphale. Religion. Sociologie. Philosophie. La conjuration sacrée" (1936)

*  *  *

Enllaç descàrrega directa:

http://www8.zippyshare.com/v/11933090/file.html 

Leonard Cohen - Flowers for Hitler (1964)

  

Flowers for Hitler es la tercera col·lecció de poemes, i potser la primera gran declaració d'intencions, del canadenc Leonard Cohen (descendent directe d'Aaron segons el judaisme, i segons això, així fou criat). Poemari escrit des de l'illa d'Hydra a l'arxipèlag grec de les Saròniques, on visqué un temps en semi-reclusió, i on també escrigué les novel·les The Favourite Game (1963) i Beautiful Losers (1966). Publicat per primera vegada el 1964 per McClelland & Stewart Ltd. de Toronto. A diferencia de la seva poesia posterior, tots els poemes de Flowers for Hitler, més d'un centenar, estan degudament titulats. A l'igual que d'altres obres que fan referencia a Adolf Hitler, en el seu dia estigué envoltat de polèmica, segurament per això, d'entre totes les obres de l'autor, aquesta sigui una de les més relegades. Malgrat que aquí, Hitler es utilitzat com un recurs metafòric més que com una recreació històrica. La nota del títol, diu això: "Fa temps, aquest llibre s'hagués titulat Sunshine for Napoleon, i encara abans s'hagués nombrat Walls for Genghis Khan". 

Què faig aquí

No sé si el món ha mentit
Jo he mentit
No sé si el món ha conspirat contra l'amor
Jo he conspirat contra l'amor
El clima de tortura no reconforta
Jo he torturat
Inclòs sense la ofuscació dels bolets,
encara hagués odiat
Escolteu
Hauria fet les mateixes coses,
malgrat no existís la mort
No seré sostingut com un borratxo,
sota la freda aixeta dels fets
Nego la coartada universal

Com una cabina telefònica buida de nit
i recordada,
com miralls en el vestíbul d'una sala de cinema, reüllats
només a la sortida,
com una nimfòmana que lliga amb milers
en una estranya germanor
Espero
a cadascú de vosaltres per confessar

 

*  *  *

Enllaç descàrrega directa: 

 http://www17.zippyshare.com/v/95524154/file.html