Daniel Johnston - Yip Jump Music (1983)

Yip/Jump Music el cinquè cassette auto-produït pel cantant, compositor i dibuixant Daniel Johnston, gravat durant l'estiu de 1983 a Texas, en el garatge d'un dels seus cinc germans, gravat en un Radiocassette Sanyo de 59 $. L'àlbum fou re-editat també en cassette el 1986 per Stress Records, i el 1988 va publicar-se en CD i en doble LP en el segell Homestead Records. Més recentment, l'àlbum ha estat re-editat dues vegades més per Eternal Yip Eye Music, una l'any 2003 en CD i CD-R, i l'altra al 2007 en LP de doble vinil.

Malgrat el seu delicat estat de salut psico-somàtic, ple de daltabaixos; malgrat la seva imatge d'adolescent atrapat en un cos cincuentón, i l'aparença de personatge peculiar i enigmàtic; malgrat lo colpidores i tètriques que poden arribar a ser les seves lletres; malgrat el seu gust pulp marcat per la iconografia juvenil: còmics de super-herois, pel·lícules de monstres, amors impossibles, histories bíbliques, proselitisme religiós, demonologia, John Lennon i The Beatles; per més inri, malgrat el mode tan casolà de gravació amb mitjans de baixa fidelitat que comporten una pèssima qualitat de so; malgrat tot o potser per tot això mateix, la seva obra es aclamada per gran quantitat d'artistes, d'entre els que podrien destacar-se, Wilco, Tom Waits, David Bowie, Kurt Cobain, Eddie Vedder de Pearl Jam, Sonic Youth, Beck, The Flaming Lips, Yo La Tengo o Nina Persson de The Cardigans. Uns l'apreciaran de debò i diran que es un ingenu, d'altres per interès i diran que es un geni, però es innegable que amb tot, Daniel Johnston representa una peça important per entendre l'art outsider i underground dels darrers trenta anys. Als noranta, ja amb cert reconeixement públic sobretot en els circuits d'Austin (Texas), tingué oportunitats d'arribar a tenir una important tirada comercial, primer de la mà d'Atlantic Records i d'Elektra Records després, però els projectes no van polir-se del tot, ni van acabar de tenir l'acceptació que s'esperava. Obstant això, i en gran part gracies a internet, el seu reconeixement s'ha estès per circuits alternatius de mig món, i els seus dibuixos s'estan exposant en galeries d'arreu, inclòs ha estat protagonista de l'aclamat documental The Devil and Daniel Johnston (2005) dirigit per Jeff Feuerzeig, vencedor del Premi al Millor Director del Festival de Sundance d'aquell mateix any.

 Enllaç de descàrrega directa:

http://www64.zippyshare.com/v/98621411/file.html 

* * *

Una de les més belles cançons en un directe de fa poc més de dos anys desde l'Union Chapel a Islington, London; i la lletra traduïda al català:

Daniel Johnston -  Worried shoes (1983) 

I took my lucky break and I broke it in two
Put on my worried shoes
My worried shoes
And my shoes took me so many miles

and they never wore out
My worried shoes
Oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh
My worried shoes
I made a mistake and I never forgot
I tied knots in the laces of
My worried shoes
And with every step that I'd take I'd remember my mistake
As I marched further and further away
In my worried shoes
Oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh
My worried shoes
And my shoes took me down a crooked path
Away from all welcome mats
My worried shoes
And then one day I looked around and I found the sun shining down
And I took off my worried shoes
And the feet broke free
I didn't need to wear

My worried shoes
Then I knew the difference between worrying and caring
'Cause I've got a lot of walking to do
And I don't want to wear
My worried shoes 


Les sabates angoixades

 

Prengué el meu cop de sort, i el trencà per la meitat,
em calçà les meves sabates angoixades,
aquelles que em porten tan lluny,

i que mai es cansen.
Vaig cometre un error que mai podré oblidar,
nuà els cordons de les meves sabates angoixades.
Cada pas que feia, recordava el meu error,

mentre marxava cada vegada més lluny.
 Les meves sabates angoixades
van portar-me per camins desolats,

lluny de tota catifa de benvinguda.
Fins que un dia guaità al voltant, i trobà un sol brillant,
decidí treure'm les meves sabates angoixades,
i els peus s'alliberaren.

No les necessitava, les meves sabates angoixades.
Aleshores conegué la diferencia entre angoixa, i afecte,
doncs encara em queda una llarga caminada per fer,
i no vull utilitzar les meves sabates angoixades.

Daniel Johnston, sembla que de la mà d'un Rus Blanc, 

la beguda preferida del personatge "the Dude" Lebowski.