dimecres, 27 de juny del 2012

Nikos Panayotopoulos - Oi tembelides tis eforis koiladas / The idlers of the fertile valley (1978)




Títol original: Oi tembelides tis eforis koiladas
Títol castellà: Los holgazanes del valle fértil
Direcció: Nikos Panayotopoulos
Intèrprets: Olga Karlatos, George Dialegmenos, Dimitris Poulikakos, Nikitas Tsakiroglou, Vasilis Diamantopoulos, Kostas Sfikas, Ivi Mavridi, Thanassis Koniaris,

Guió: Nikos Panayotopoulos (Novel·la Les Fainéants dans la vallée fertile de Albert Cossery)
Música: -
Fotografia: Andreas Bellis
Muntatge i so: Giorgos Triandafyllou
Direcció artística: Dionysis Fotopoulos
Productora: Alix Film Production / Movie Makers
Estat: Grècia
Idioma: Grec
Versió: Original amb subtítols en castellà
Any: 1978
Duració: 118 min.
Qualitat: DVDRip
Resolució:
Format: AVI
Grandària:
Premi Pardo d'Oro del Festival de Locarno de 1978

Gènere: Drama. Comèdia sarcàstica
Sinopsis: Un pare i els seus tres fills es traslladen a viure a un palauet, una casa de camp que heretaren després de la mort d'un familiar, un acabalat burgés, així com una gran quantitat de diners que els permet no haver de treballar, i poder contractar una criada. Passen els dies adormits i fent el dropo, complaent-se mandrosos en la seva indolència, a més, aquesta ganduleria cada vegada va en augment. Però quan un dels fills emprèn una feina, la resta ho veu com una traïció i una desgràcia.









*  *  *

Enllaç descàrregues directes: 

Enllaç subtítols castellà:

Comte de Lautréamont - Les Chants de Maldoror (1869)




Les Chants de Maldoror (Los cantos de Maldoror) és un conjunt de sis cants poètics publicats per primera vegada en la seva totalitat el 1869 a Bèlgica, malgrat que l'editor Albert Lacroix es negà a posar-lo a la venda perquè temia ser acusat de blasfèmia. Obra de l'enigmàtic escriptor nascut a Montevideo (Uruguai), però de pares francesos i educat com a francès, Isidore Ducasse (1846-1870), més conegut pel pseudònim Comte de Lautréamont, un dels enfants terribles de la literatura francesa. Influenciat per les figures anti-heròiques sempre en lluita directa contra Déu, com el Manfred de Lord Byron (1788-1824), el Konrad de Adam Mickiewicz (1798-1855) o el Faust de Wolfgang von Goethe (1746-1832), Lautréamont escriu aquests cants sobre el misàntrop Maldoror. Si bé en el seu temps, tan l'obra com l'autor, foren força ignorats i poc notoris, actualment l'autor es considerat un gran renovador de la poesia francesa del segle XIX, i la seva obra una font d'inspiració del moviment surrealista, en paraules del mateix André Breton.


* * *

"PREGO al cel que el lector, animat i momentàniament tan feroç com el que llegeix, trobi, sense desorientar-se, el seu camí abrupte i salvatge, a través dels desolats pantans d'aquestes pàgines ombrívoles i plenes de verí, doncs, tret que aporti a la seva lectura una lògica rigorosa i una tensió espiritual semblant almenys a la seva desconfiança, les emanacions mortals d'aquest llibre impregnaran la seva ànima el mateix que fa l'aigua amb el sucre. No és bo que tothom llegeixi les pàgines següents; només alguns podran assaborir sense perill aquest fruit amarg. En conseqüència, ànima tímida, abans que penetris més en similars matolls inexplorats, dirigeix els teus passos cap enrere i no cap endavant, d'igual manera que els ulls d'un fill s'aparten respectuosament de l'augusta contemplació del rostre matern; o, millor, com durant l'hivern, a la llunyania, un angle de grues fredoliques i pensatives vola veloçment a través del silenci, amb totes les veles desplegades, cap a un punt determinat de l'horitzó, d'on, sobtadament, parteix un vent estrany i poderós, precursor de la tempestat..."
                                                                                                                                                                                       Inici del primer cant

* * *   

Enllaç descàrrega directa original en francès:

Enllaç descàrrega traducció al castellà,
no s'ha trobat la traducció al català feta per Manuel de Pedrolo:


Federico García Lorca - Poeta en Nueva York (1929-1930)



Poeta en Nueva York, escrit per Federico García Lorca entre 1929 i 1930 durant la seua estança a la Universitat de Columbia (New York) i posterior viatge a Cuba, és probablement uns dels poemaris més influents del passat segle XX. Per la seva temàtica, suposà tota una declaració d'intencions, posant de manifest la injustícia i la discriminació que genera la societat moderna industrial i capitalista. Publicat per primera vegada el 1940, quatre anys després de la mort del poeta, apareguen simultàniament a Mèxic (Ed. Séneca) i U.S.A. (Ed. Norton, traducït per Rolfe Humphries). Forma un compendi de 35 poemes ordenats segons la edició, donat que no es sap del tot quina fou la decisió concreta de Federico, que no va poder deixar l'obra finalitzada, i que a més, incloïa una sèrie de dibuixos i fotografies. Darrerament, sembla que ja s'ha editat la versió definitiva segons els mateixos escrits originals de Federico, que passaren de mà en mà fins que l'any 2003 va poder quedar-se'ls la Fundación Feredico García Lorca (llegir article El País).

Original de Poeta en Nueva York

Con una cuchara
arrancaba los ojos a los cocodrilos
y golpeaba el trasero de los monos.
Con una cuchara.

Fuego de siempre dormía en los pedernales
y los escarabajos borrachos de anís
olvidaban el musgo de las aldeas.

Aquel viejo cubierto de setas
iba al sitio donde lloraban los negros
mientras crujía la cuchara del rey
y llegaban los tanques de agua podrida.

Las rosas huían por los filos
de las últimas curves del aire,
y en los montones de azafrán
los niños machacaban pequeñas ardillas
con un rubor de frenesí manchado.

Es preciso cruzar los puentes
y llegar al rubor negro
para que el perfume de pulmón
nos golpee las sienes con su vestido
de caliente piña.

Es preciso matar al rubio vendedor de aguardiente,
a todos los amigos de la manzana y de la arena,
y es necesario dar con los puños cerrados
a las pequeñas judías que tiemblan llenas de burbujas,
para que el rey de Harlem cante con su muchedumbre,
para que los cocodrilos duerman en largas filas
bajo el amianto de la luna,
y para que nadie dude de la infinita belleza
de los plumeros, los ralladores, los cobres y las cacerolas de las cocinas.
¡Ay, Harlem! ¡Ay, Harlem! ¡Ay, Harlem!
No hay angustia comparable a tus rojos oprimidos,
a tu sangre estremecida dentro del eclipse oscuro,
a tu violencia granate sordomuda en la penumbra,
a tu gran rey prisionero, con un traje de conserje.
                                                                             
                                                            Primer fragment de El rey de Harlem


*  *  * 
Enllaç descàrrega directa:


Andrei Tarkovsky - Ivanovo detstvo / La infancia de Iván (1962)




Títol original: Ivanovo detstvo
Títol castellà: La infancia de Iván
Direcció: Andrei Tarkovsky
Intèrprets: Nikolai Burlyayev, Valentin Zubkov, Yevgeni Zharikov, Stepan Krylov, Nikolai Grinko, Valentina Malyavina,  Irma Raush, Dmitri Milyutenko, Andrey Konchalovskiy, Vera Miturich,

Guió: Vladimir Bogomolov, Mikhail Papava (no acreditats Andrei Konchalovski i el mateix Tarkovaki, en base a conte de Vladimir Bogomolov)
Música: Vyacheslav Ovchinnikov
Fotografia: Vadim Yusov
Muntatge i so: Lyudmila Feiginova
Direcció artística: Yevgeni Chernyayev
Productora: Mosfilm
Estat: URSS
Idioma: Rus, alemany
Versió: Original amb subtítols en castellà incrustats
Any: 1962
Duració: 95 min.
Qualitat: DVDRip
Resolució: 320 x 240
Format: AVI
Grandària: 683 MB
Premi Golden Gate al Millor Director al Festival de San Francisco de 1962
Premi  Leone d'Oro al Millor Film al Festival de Vanècia de 1962

Gènere: Drama.
Sinopsis: Durant la II Guerra Mundial (1939-1945), al front oriental, prop de la riba del Dnieper, l'Ivan (Nikolai Burlyayev) es queda orfe als 12 anys, després de la mort dels seus pares durant l'ocupació nazi. S'uneix a una unitat de l'Exèrcit Roig i, aprofitant la seva capacitat per bellugar-se pel terreny, l'utilitzen per explorar les línies enemigues. Però després d'una missió de reconeixement especialment difícil, el coronel Gryaznov (Nikolai Grinko) decideix allunyar-lo del front, enviant-lo a instrucció. La ferma insistència d'Ivan per passar a l'acció, convencerà als superiors per portar a terme una última i arriscada missió. Escoltat fins al riu pel capità Kholin (Valentin Zubkov) i el jove tinent Galtsev (Yevgeni Zharikov), tot sol s'infiltrarà en el bàndol alemany, mentre els altres esperaran el seu retorn, almenys fins a les primeres nevades.







*  *  * 

Enllaços descàrrega directa:



Bernard Queysanne - Un homme qui dort (1974)




Títol original: Un homme qui dort
Títol castellà: Un hombre que duerme
Direcció: Bernard Queysanne
Intèrprets: Jacques Spiesser, Ludmila Mikaël

Guió: Georges Perec (novel·la homònima de Perec, membre de l'OuLiPo)
Música: Philippe Drogos, Eugénie Kuffler
Fotografia: Bernard Zitzermann
Muntatge i so: Andrée Davanture, Agnès Molinard
Direcció artística: -
Productora: Dovidis / Satpec
Estat: França / Tunísia
Idioma: Francès
Versió: Original amb subtítols en castellà
Any: 1974
Duració: 93 min.
Qualitat: DVDRip
Resolució: 608 x 448
Format: AVI
Grandària: 1,20 GB
Premi Jean Vigo al Millor Film, 1974

Gènere: Drama existencial i surrealista
Sinopsis: La present història, narrada en segona persona (veu de Ludmila Mikaël), tracta d'explicar les peripècies d'un estudiant de sociologia (Jacques Spiesser) que decideix no llevar-se del llit per presentar-se a l'examen, i trencar amb tota relació d'amistat i familiar, recloent-se en sí mateix. Passarà el temps ensopit i endormiscat, llegint els diaris o anant als cinemes, deambulant pels carrers de París, ciutat que l'acollí i que ara el constreny. Però totes les evasives l'han d'acabar portant cap algun destí...








*  *  *

Enllaços descàrrega directa:

Subtítols en castellà:


dilluns, 25 de juny del 2012

Mario Monicelli - Un borghese piccolo piccolo (1977)




Títol original: Un borghese piccolo piccolo
Títol castellà: Un burgués pequeño, muy pequeño 
Direcció: Mario Monicelli 
Intèrprets: Alberto Sordi, Shelley Winters, Romolo Valli, Vincenzo Crocitti, Renzo Carboni, Enrico Beruschi, Marcello Di Martire, Francesco D'Adda, Edoardo Florio, Ettore Garofolo, Valeria Perilli 

Guió: Sergio Amidei, Mario Monicelli (novel·la de Vincenzo Cerami)
Música: Giancarlo Chiamarello
Fotografia: Mario Vulpiani
Muntatge i so: Ruggero Mastroianni
Direcció artística i escenografia: Lorenzo Baraldi
Productora: Auro Cinematografica
Estat: Italia
Idioma: Italià
Versió: Original amb subtítols en castellà
Any: 1977
Duració: 122 min.
Qualitat: DVDRip
Resolució: 720 x 384
Format: AVI
Grandària: 1,44 GB 
Premis a Millor Actor, Millor Director i Millor Film als David di Donatello de 1977
Premis Nastro d'argento a Millor Actor, Millor Actor Novell, Millor Actor de Repartiment i Millor Guió segons Sindacato Nazionale Giornalisti Cinematografici Italiani (SNGCI)

Gènere: Comèdia mordaç i satírica. Tragèdia dramàtica
Sinopsis: Giovanni Vivaldi (Alberto Sordi) un modest funcionari ministerial proper a la jubilació, porta una vida que es divideix entre el treball, la família i la pesca que practica en un llac on prop hi té una caseta. Ara que el seu fill Mario (Vincenzo Crocitti) s'ha graduat com a comptable, desitja col·locar-lo a l'oficina del Ministeri. Es per això que, guiat pel superior de l'oficina Dr. Spazioni (Romolo Valli), s'uneix a una lògia maçònica que li permetrà tenir favoritisme, malgrat les reticències de la seva muller Amalia (Shelley Winters), una fervent catòlica. Però, quan semblava que tot anava per bon camí, un tràgic accident ho capgirarà tot. 








*  *  * 

 Enllaços descàrrega directa:


Subtítols en castellà:


Víctor Erice - El sol del membrillo (1992)



Títol original: El sol del membrillo
Direcció: Víctor Erice
Intèrprets: Antonio López, Marina Moreno, Enrique Gran, María López, Carmen López, Elisa Ruiz, José Carretero, Amalia Aria, Lucio Muñoz, Esperanza Parada, Julio López Hernández, Fan Xiao Ming, Yan Sheng Dong, Janusz Pietrzkiak, Marek Domagala, Grzegorz Ponikmia

Guió: Víctor Erice, Antonio López
Música: Pascal Gaigne
Fotografia: Javier Aguirresarobe & Ángel Luis Fernández
Muntatge i so: Juan Ignacio San Mateo
Direcció artística: -
Productora: Igeldo Zine Produkzidak / María Moreno P.C.
Estat: Espanya
Idioma: Castellà
Versió: Original
Any: 1992
Duració: 133 min
Qualitat: DVDRip
Resolució: 512 x 400
Format: AVI
Grandària: 1,36 GB
Premi Especial del Jurat i Premi FRIPESCI de la Crítica Internacional al Festival de Cannes de 1992
Hugo d'Or al Millor Llargmetratge de Ficció del Festival de Chicago 1992
Premi ADIRCE (Asociación de Directores Cinematográficos Españoles) a la Millor Direcció el 1992

Gènere: Documental ficcionat.
Sinopsis: Madrid, 29 de setembre de 1990, el reconegut pintor manxec Antonio López García arriba al que anteriorment havia estat un taller seu, un modest xalet ara en reformes i engolit entre blocs de pisos, amb el propòsit de pintar el codonyer que hi té plantat al pati, més bé, vol intentar pintar els escassos raigs de sol que arriben a reflexar la plenitud assolida pels fruits coberts de frondoses fulles. Testimoniant un diàleg entre la pintura de Antonio López i el cinema de Víctor Erice, el documental narra el parsimoniós i equilibrat procés creatiu d'Antonio, i com aquest estableix una relació amb el mateix codonyer que plantà temps ençà, atenent a la llum que l'il·lumina i al seu procés orgànic-estacional. A la vegada, a través de les imatges silencioses però perspicaces de Victor, es dóna compte d'allò que gravita entorn al xalet i al pati, la vida quotidiana de les relacions familiars, dels manobres treballant, de les noticies de la radio, del pas de persones... Menció especial mereix la visita al taller del col·lega Enrique Gran, amb el qual conversen i recorden els anys a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, on forjaren l'anomenada Escola de Madrid de pintura, juntament amb Amalia Avia i Lucio Muñoz, entre d'altres. A la fi, quan l'hivern comença a aproximar-se, el sol s'amaga cada cop més, les fulles seques i els codonys madurs cauen de les rames, arribada aquesta hora de collir i recollir, s'acaba el projecte del pintor. Aleshores, durant la nit, ens conta un somni, a la manera d'epíleg final.








 *  *  *

Enllaços de descàrrega directa:


Roberto Bolaño - Los perros románticos (1994)




Roberto Bolaño (Santiago de Chile, 1953 - Barcelona, 2003) és sens dubte un dels millors i més originals escriptors en llengua castellana de la segona meitat del segle XX i primera dècada del XXI. Per col·legues, crítics, lectors i enterados, així és reconegut, a més, quasi per unanimitat (mot, per cert, molt poc bolañià). Malgrat que el prestigi li vingué a partir de les seves novel·les, Roberto començà a escriure poesia abans que narrativa i assaig, però aquella s'ha donat conèixer posteriorment. Aquí en tenim un bon exemple, amb el poemari Los perros románticos, dedicat a la seva muller i al seu fill (la filla encara no havia nascut), i amb el que guanyà el premi literari Ciudad de Irún de 1994. Es tracta d'una recopilació de poemes escrits entre l'any de la seva arribada a Catalunya el 1977 i el 1990. Els iniciats en la seva obra, el reconeixereu de seguida, sense deixar-vos defraudats; per aquells que no el conegueu, seria una bona introducció al seu univers. Bolaño esta més enllà del bé i del mal, encomiar la seva obra i figura, avui en dia, ja resulta tot un exercici archimboldià, lo més plaent es seguir la seva estrella distant...  




Enllaç descàrrega directa:

diumenge, 24 de juny del 2012

Erasmus de Rotterdam - Stultitiae Laus / Elogio de la locura (1509)




Poca cosa es pot dir que no es sàpiga ja del cèlebre clàssic de l'Elogi de la follia -o potser millor, de l'estupidesa o de l'estultícia- (en grec Morias Enkomion, en llatí Stultitiae Laus, en neerlandès Lof der Zotheid), imprès per primera vegada el 1511, però escrit el 1509 pel filòsof, teòleg i humanista neherlandès Erasmus de Rotterdam (1466-1536). Segons paraules del propi Erasme, va redactar-lo en només una setmana, i posteriorment la va revisar i desenvolupar-la encara més durant una estada a casa de Thomas More, al qual lloa en el text com a defensor crític del catolicisme enfront al reformista Martin Luther.

En el seu temps, el present assaig retòric i discursiu, va contribuir a construir el debat entorn al gran cisma que afectà a la cristiandat, sent un important catalitzador de la Reforma protestant. Obstant, en l'Elogi de la follia s'hi fa una dura crítica de les institucions eclesiàstiques, sobretot de la cúria romana. Paradoxalment, totes les obres d'Erasme, inclosa la present, van ser censurades pels catòlics, incloent-les en l'Índex d'Obres Prohibides pel Concili de Trento, i també foren denunciades per bona part dels pensadors protestants; però posteriorment, l'obra ha estat alabada tan per catòlics com per protestants, arribant inclòs a fer d'Erasme un màrtir de les causes respectives. De fet, donat el seu to irònic i el seu poder al·legòric, el text, escrit en clau satírica i amb humor mordaç, té múltiples i diverses lectures possibles. Però el que esta clar, es que representa una obra cabdal dins del corrent de pensament humanista, i del renaixentista per extensió, que emergren al segle XIV i van expandir-se per Europa al segle XV. A més, segurament resulta ser un dels exemples més reconeguts de la pràctica retòrica de l'adoxografia (importat de l'anglès adoxography), això és, l'elogi literari respecte quelcom trivial, persones o coses que aparentment semblen no ser mereixedores de tal afalag.

La present edició virtual esta traduïda al castellà per A. Rodriguez Bachiller. Inclou els 82 dibuixos que Hans Holbein el jove (1497-1543) gravà en una edició de Johannes Froben impresa el 1515 a Basilea, ciutat on precisament morí Erasme.


"Quan tinc una mica de diners, em compro llibres. Si sobra alguna cosa, em compro roba i menjar
E. R.

*  *  *

Enllaç descàrrega directa:

Amadou & Mariam - Welcome to Mali (2008)



Sisè àlbum d'estudi dels reconeguts músics malians Amadou & Mariam, duet format per Amadou Bagayoko (1954) i Mariam Doumbia (1958). La parella es congué en un institut per a joves invidents de Bamako, i es casaren el 1980. Referents en el que s'ha vingut anomenant la world music i el worldbeat, més concretament de l'afro-blues, mesclant ritmes tradicionals i cançons folklòriques de Mali amb música electrònica, guitarra moderna, percussió del poble dogón, tablà indi, ney egipci, violí sirià o trompeta cubana. El disc fou editat a Europa per Because Music (també segell de Charlotte Gainsbourg, Manu Chao, Mr. Oizo, o Django Django) , i als EE.UU. per Nonesuch Records, propietat de la Warner.


Enllaç de descàrrega:


Thea Gilmore - Liejacker (2008)




Thea Gilmore (Oxford, 1979) cantant i compositora britànica, filla d'irlandesos, de reconegut talent. Descoberta a mitjans dels '90 pel que fou el seu productor, col·laborador i compositor adjunt, Nigel Stonier, amb qui finalment va contraure matrimoni l'any 2005. El present disc resultà ser el vuitè àlbum de Thea, publicat per Recorded Delivery a través de Fullfill, per Rykodisc (filial de la Warner) als EE.UU., i distribuït per Universal Records. A més, compta amb les aportacions de Joan Baez, Erin McKeown, i Dave McCabe de The Zutons, el qual canta a duet en el single "Old Soul".





Old Soul - Ànima Vella

, cerco una ànima vella
A on aniré?
Cerco una ànima vella  
Algú ho sap?
No vull saviesa mundana
No vull bona disfressa 
Només cercar una ànima vella 

I cerco una llum blanca
A on aniré?
Cerco una llum blanca
Algú ho sap?
No vull estels fugaços
No vull cotxes passant 
Només cercar una llum blanca

Perquè quan els dies envelleixin
i les nits refresquin
necessitaré un cor jove
però amb ànima vella

I cerco per la cançó correcta 
A on aniré?
Cerco per la cançó correcta 
Algú ho sap?
No vull escoltar blues
No vull cantants furiosos
Només cercar per la cançó correcta

A on aniré?
Cerco una ànima vella  
Algú ho sap?
Ha de ser de carn i ossos
La més dolça idea de la llar
Ha de ser una ànima vella
Ha de ser una ànima vella

*  *  *

Enllaç de descàrrega directa:  

 

divendres, 22 de juny del 2012

Fernando Arrabal - L'arbre de Guernica (1975)



Títol original: L'arbre de Guernica
Títol en castellà: El árbol de Guernica
Direcció: Fernando Arrabal
Intèrprets: Mariangela Melato, Ron Faber, Cosimo Cinieri, Rocco Fontana, Franco Ressel, Mario Novelli, Cirylle Spiga, Diego Bardon, Bento Urago

Guió: Fernando Arrabal
Música: -
Fotografia: Ramón F. Suárez
Muntatge i so: Renzo Lucidi
Direcció artística i escenografia: Fernando Arrabal
Productora: C.V.C. Communication / Babylone Films / Ci-Le Films / Les Productions Jacques Roitfeld / Luso Films
Estat: França / Italia
Idioma: francès
Versió: Original amb subtítols en castellà
Any: 1975
Duració: 99 min.
Qualitat: DVDRip
Resolució: 576 x 320
Format: AVI
Grandària: 695 MB

Gènere: Drama surrealista i simbòlic.
Sinopsis: Quan esclata la Guerra Civil espanyola al poble de Villa Romero, el mestre Antonio García (Rocco Fontana), sense posicionar-se políticament, ensenya als alumnes les idees pacifistes. En canvi, el ric terratinent comte de Cerralbo i tres dels seus fills, enyorats de l'Àntic Règim, simpatitzen amb els feixistes. Mentre que Goya (Ron Faver), el quart fill, un excèntric artista, es nega a prendre partit en la guerra, i decideix fugir a França. Però de camí, pateix el bombardeig de Gernika i coneix la revolucionaria Vandale (Mariangela Melato), fets que el portaran a comprometre's en la defensa de la República.







 *  *  *
Enllaços descàrrega directa:

Subtítols en castellà:

Altres films de Frenando Arrabal: Viva la muerte (1971)